ALAN WATTS

Alan Watts, considerat l’Einstein de la filosofía. Quan parlem d’educació lliure, parlem exactament de conceptes com el que presenta el vídeo. Una educació pensada per el desenvolupament humà i no per a la incorporació a la vida laboral.

És tan fàcil com fer-se la pregunta avui en dia...

Què passaría si els diners no fossin una meta a la vida?

…us pregunto a vosaltres, estimats lectors.

 

RELACIONS TÒXIQUES

No us ha passat mai…?

Sentir que estamos junto a una persona con la que no sintonizamos y que, más allá de lo que hagamos, siempre hay algo que no funciona. Buscamos soluciones bien intencionadas, una y otra vez, pero siempre terminamos en el mismo lugar: el conflicto. Tenemos la sensación de que no nos podemos comunicar, intentemos lo que intentemos, digamos lo que digamos. Desde esa amiga que siempre está en problemas y nos chupa la energía sin importarle qué hacemos o cómo nos sentimos hasta esa otra que cuando estamos contentas por algo nos arruina la fiesta con un comentario sarcástico que nos deja pensando el resto del día.

Las relaciones tóxicas están siempre en alguna parte en nuestra vida cotidiana.”Las relaciones tóxicas nos van minvando la autoestima, nos destruyen poco a poco hasta hacernos sentir que no valemos ni un poquito”.¿Por qué algunas personas cercanas, queridas o amigas, nos hieren, se enfadan con nosotros, tratan de vencernos, buscan disgustarnos o intentan dañarnos con frases sarcásticas o respuestas que desaniman o al alegrarse falsamente de nuestra felicidad o éxito?

¿Por qué nos hacen críticas destructivas?, Debido a los celos y su concomitante envidia?,para quien el descontento y los sentimientos de insuficiencia provocan el ansia de posesión, del éxito y del amor de otras personas, así como el deseo de tenerlas para uno mismo, en exclusividad.

…doncs a mi sí que m’ha passat, i és realment desagradable. T’invaeix un sentiment de culpabilitat per haver fet…res? Per simplement ser com ets, voler compartir les teves alegries, i demostrar felicitat. Hi han persones que només saben ser negatives davant la vida, i els hi crea un sentiment malèvol de gelosia quan noten algun indici de positivitat en algunes persones. A voltes em diuen que potser és que no conecto bé per caràcters, però sincerement…no penso que vagi per aquí la cosa.

Una serpiente estaba persiguiendo a una luciérnaga.
Cuando estaba a punto de comerla, ésta le dijo:
“¿Puedo hacerte una pregunta?”. La serpiente respondió
“En realidad nunca contesto preguntas de mis víctimas, pero
por ser tú te lo voy a permitir”. Entonces la luciérnaga
preguntó: “¿Yo te hice algo?”,”No” respondió la serpiente. ”
¿Pertenezco a tu cadena alimenticia?” preguntó
la luciérnaga.,”No” volvió a responder la serpiente. ”
Entonces, ¿por qué me quieres comer?”
inquirió el insecto. “Porque no soporto verte brillar”,
respondió la serpiente.

luciernaga

…vola cuca de llum…

“SES MARJADES”…Endavant!

Educació alternativa, ecològica… i pública!

Mestres, mares i pares dels alumnes del col·legi públic Ses Marjades de Sóller estan engegant un novedós projecte educatiu basat en el respecte al Medi Ambient i als habitants del planeta. Es tracta d’una iniciativa pionera a les Illes ja que proposa un model educatiu allunyat de lo convencional des de l’àmbit de l’educació pública. La recuperació i adequació dels edificis que conformen la vella escola sollerica és un altre dels objectius en que es recolza aquest projecte, ja que la situació geogràfica del complexe, al llindà entre la ciutat i la Serra, fa d’aquest un espai idoni pel desenvolupament del projecte d’Eco-escola.

 

 

CURS DE DIRECCIÓ…Opinió personal

Estic realitzant un curs de direcció que la conselleria d’educació obliga a realitzar si vols presentar-te com a candidat a director a un centre escolar públic. Tan sols comentaré un dels exercicis que se’m demana opinió personal…

Exercici:

6.3. Enumera y comenta brevemente algunas características de las calificaciones.

Resposta:

Segons la LOMCE:

1. Han de ser reforzador formativo / informativo. Lo que les obliga a ser incentivadoras para el estudio, ya que ha de formar en el campo de la motivación, a la vez que informa de lagunas o retrasos, introduciendo al alumno en el campo del realismo de sus capacidades, e informándole de sus niveles de logro. Deben servir para autoacomodar su estudio y retroalimentación en proceso de formación, tanto si son positivas como negativas.

2. Han de aportar información. Tanto a niveles de docencia como a los familiares del alumno, para que les sirva de ayuda, con referencia a las zonas de eficacia y de retraso, conveniencia o no de promoción, las posibilidades de orientación, al mismo tiempo que recomiendan las actividades de recuperación correspondientes.

3. Han de tener dimensión legal y administrativa. Que den la posibilidad de superar niveles de promoción o el acceso a estudios superiores, incluidas en el expediente escolar, serán la base de los juicios legales administrativos y laborales del alumno.

Comentario breve:

  • En mi opinión, las calificaciones solo sirven para etiquetar a los alumnos de “listos” “mediocres” o “tontos” a sus ojos, y éstos números les van a perseguir a lo largo de sus vidas. Los exámenes y los controles de los contenidos que fuerza un currículum a obedecer su aprendizaje, no corresponden a clasificar a un alumno su aprendizaje mediante un número. Las calificaciones no són más que números para clasificar a las personas dentro de una sociedad marcada por unas reglas establecidas a las que tenemos que obedecer, sin poder dar a los alumnos la más mínima libertad para realizar su proceso de aprendizaje tal y como se desarrolla por su naturaleza. Calificando así, no estamos aportando información real, no se puede medir de 0 a 10 a una persona, ni por supuesto estamos incentivando la motivación, sinó todo lo contrario, estamos incentivando la desmotivación, para que un niño a los 12 años no tenga el más mínimo interés de coger un libro más, estamos matando su curiosidad e interés por aprender. Sea porque haya sido un alumno de 4, de 7, o un alumno de 10 no quiere decir que sepa más o menos y deba promocionar o no. Cuestionando la promoción de un alumno estamos creando miedos que en un futuro éste alumno va a padecer.  Como buenos educadores, deberíamos guardar para nosotros las calificaciones y observaciones para situarnos aproximadamente dentro de unos parámetros de nivel de aprendizaje en nuetros alumnos, para poder guiarlos en su mejor camino de aprendizaje, e informar a la família de su proceso, pero en nigún caso se debe informar al mismo alumno, ya que éste todavía está aprendiendo valores y a conocerse a sí mismo, y no va a saber interpretar nuestras calificaciones.Si lo que queremos es motivar a los alumnos en su aprendizaje ayudémosles a encontrar la motivación a través de otros medios, a través del juego y actividades diversas, a través de darles más libertades de decisión y no crear tantos miedos e imposiciones que inducen al rechazo y al fracaso. Al final ¿estamos creando un sistema educativo para responder a un modelo de sociedad antigua fascista, competitiva y sumisa, o a un modelo de sociedad moderna del bienestar? 

Quina nota hauré tret per la meva opinió personal? …

NINS I NINES AMB “TDAH”…o nins i nines del canvi?

TDAH…Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Vaja, pobrets els infants que avui en dia els hi detecten aquest “trastorn”. Una enfermetat més que alimenta a tota una indústria farmacèutica, generada gràcies a tot un màrketing de por amb el que han convençut a milers i milers de professionals dins l’educació i la medicina, i que estan duguent cap al seu terreny a milers de famílies desesperades per no saber com educar els seus fills, dins una societat que els obliga a que els seus fills responguin a unes directrius d’extrema obediència i sense llibertats.

Tot es converteix en una roda: Les aules cada vegada més massificades, mestres sense recursos davant tal situació, un sistema educatiu que mata la creativitat i les ganes d’aprendre. Els infants que encara no han estat víctimes de la mort de la seva curiositat i creativitat, de les seves ganes d’aprendre i conèixer…provoquen tensió dins l’aula, desastabilitzen l’ambient de submissió i obediència, els mestres per pròpia supervivència dins les aules es recolzen amb l’afirmació de que tals alumnes estan malalts, i necessiten “curar-se” per poder obeïr a les normes establertes…Aquests mestres informen a les famílies del futur tan negre que els hi espera als seus fills si no posen sol.lució al “problema”. La família duu al seu fill suposadament malalt de TDAH al psicòleg, aquest presionat per una gran indústria farmacèutica i avariciós per els guanys que li suposa receptar tals medicaments, diagnostica a l’infant com a “TDAH”.

Aquest infant será “medicat” amb una droga anomenada metilfenidato i anfetamines, amb uns efectes secundàris que …redueixen l’esperança de vida i són mortals.

Com és possible haver arribat fins aquest punt?  Una roda que tot plegat comença amb un sistema educatiu que respon a unes lleis que maten la creativitat, el futur dels nostres fills …i una societat saludable i feliç.

Aquesta entrevista potser expliqui millor el que intento expressar amb poques paraules per no avorrir a ningú amb un tema que potser ja estàs enganyat…potser et pugui desenganyar.

“UNSUNG HERO”… i tu com trobes la teva felicitat?

LA FELICITAT… com es medeix la felicitat? Doncs bé, per a mi la felicitat no és res més que trobar a la vida el que t’omple de bon de veres, el que et fa sentir aquelles emocions que t’omplen per dintre i et creen un estat d’alegria absoluta, de satisfacció…de felicitat. Com trobem aquestes emocions? Doncs bé, cada persona les trobarà en un moment o altre, lo important és saber com trobar-les i no deixar escapar els moments en els que has pogut sentir-te feliç.

Sempre se m’ha considerat com a una persona molt emotiva, i de fet, em sento orgullosa de poder defirnir-me com a tal. Les persones necessitem de les emocions per poder-nos definir com a tals, per poder sentir i decidir què volem a la vida, per poder expressar amb llibertat absoluta qui som…Llavors podrem descobrir la nostra felicitat, compartirem la bondat que duim dintre entre totes les persones que ens envolten. I quan una persona és feliç no hi ha maldat que visqui dins seu, no hi ha motius de fer el mal a cap ésser viu.

Per això jo crec amb les persones que demostren ser qui són, transparents, emotives, sense importar el que pensin els demés alienats per una societat malaltissa i infeliç.

M’agrada ser com sóc…plorar quan vull plorar, riure, ballar, cantar, pintar, córrer, cridar, abraçar, besar…i ajudar, sobretot ajudar a les persones a trobar la seva felicitat, i així contribuir a crear un món més feliç per a tots.

… aquest vídeo m’ha emocionat.

 

UN DIA DE VISITA A “NAU ESCOLA”

El diumenge passat, vaig tenir el plaer de poder participar a portes obertes d’una nova escola que ha nascut fa molt poquet a Palma de Mallorca. Gairebé no fa ni un curs que estan en funcionament…o millor dit, que estan funcionant com a escola, perquè en funcionament em sembla que fa un temps llarg que s’hi han posat. Són un grup de famíles i mestres de Mallorca, que s’han juntat per respondre a les necessitats  dels pares i mares que creuen amb un altra educació per els seus fills.

Amb un llenguatge bastant entenedor ens varen explicar amb molt de detalls, responent a totes les preguntes que sorgien dels allà presents com a públic, tot el funcionament , metodologia i ideologia que segueixen com a centre educatiu lliure. Fou una presentació molt interessant, on es respirava un ambient molt agradable i proper. L’equip de Nau, transmet molta il·lusió i passió per el treball que estan duguent a terme, on es pot veure reflexat el gran esforç que han fet i estan fent per poder conseguir un somni fet realitat.

La transformació que han fet per aconseguir un ambient agradable i càlid per els infants és espectacular. És un espai on els infants tenen a l’abast tot un món d’experiencies per descobrir a través del joc, la manipulació, la investigació…Em va sorprendre la quantitat de material que hi havia per tot arreu… ple de colors, textures, llum…amb  diferents ambients…tot tenia el seu lloc, estava tot cuidat al més mínim detall. També hi ha un pati per poder jugar i córrer amb les bicicletes, carretons,…i un jardí prou espaiós per jugar i descansar enrevoltat de naturalesa. En fi, un espai on es respira calma i benestar.

I sense olvidar-me de comentar el detall de la paredeta de queviures que hi havia al pati…tot boníssim!! Fou un damatí de visita molt complet i agradable.

 

cartell_18-abril_portes_obertes_v3                                                                                                  www.nauescola.com

 

EDUCACIÓ VIVA

De la pel·lícula “La educación Prohibida”,  he trobat aquesta entrevista d’un dels personatges que surt explicant el seu punt de vista sobre l’educació.

Ell és Jordi Mateu, membre  i coordinador del CRAEV (Centre De Recerca i Assessorament d’ Educació Viva), i membre fundador de la XELL, una xarxa d’escoles d’educació activa i vivencial a catalunya. Dins aquesta entrevista de 45 minuts, ens explica a través de la seva experiència com educador, i amb un llenguatge prou entenedor quines són les conseqüències del sistema educatiu actual, i la gran diferència d’aquest vers un sistema educatiu lliure i democràtic. Val la pena escoltar les seves paraules,si més no, per poder sentir la passió que transmet defensant no només un sistema educatiu alternatiu, sinó un plantejament de canvi en la societat. No es tracta només de canviar l’educació, sinó de voler i creure amb un canvi, acabar amb un sistema que ens ofega com a persones humanes que som, que no ens deixa ser lliures, i que no recolza valors tan importants com la igualdat, el respecte, la compassió i la pau.

Una altra educació és possible i necessària.

 

Per els qui estau interessats, l’escola Nau, ubicada a Palma de Mallorca, ofereix un curs d’introducció a l’educació viva.
Per més informació feis clic aquí  NAU Escola.

 

DESDE NEPAL…A CASA

No us ha passat mai que després d’un viatge llarg on has viscut experiències inolvidables, has conegut cultures noves i gent absolutament increíble …que quan arribes a casa tens un bullit d’idees i pensaments nous que només vols treure i mostrar als damés? Doncs jo necessitava transmetre tot el que havía après perquè sabía que eren vivències  úniques que m’havien enriquit com a persona, i el meu  desig era poder compartir-les amb les persones del meu voltant.

Quan vaig aribar d’un viatge llarg a Asia, tenía tantes coses noves per explicar i ensenyar als demés que semblava que no donava abast, em feia un embolic amb tot plegat perquè no sabia per on començar… explicant històries, mostrant fotografies, fent tallers manuals…? Quantes coses noves!

Però al final t’anadones que el viatge ha estat només teu i de la persona amb qui l’has viscut. I  les persones que no han pogut viure la teva experiència mai podran entendre lo important que ha estat i lo molt que ha significat cada moment del teu viatge. Durant un temps, degut en aquesta gran explosió d’experiències que volia alliberar, d’alguna manera vaig trobar-lis alguna sortida, i d’aquí les meves curolles de fer mandales, i atrapasomnis, i tot tipus de manualitat que em sortia de la meva immaginació…i com que era època de festes de nadal, ja us podeu immaginar…no aturava de fer mandales i adornaments nadalencs tot lo dia!

Sempre m’ha fascinat fer manualitats, i sempre que tenc una oportunitat d’aprendre alguna coseta nova no la deixo passar. Aquestes mandales de fils me les va ensenyar a fer una dona Russa que viatjava amb la seva família arreu del món, i la seva manera de fer diners eren les seves mandales, que les ensenyava sempre allà on anava. El que més em va arribar, fou la seva bona voluntat d’ensenyar el que ella sabia fer, demostrava una gran passió per aquestes figuretes de fils de colors, i només el fet de viure aquest moment m’omplia d’alegria, pau i benestar.

Llavors, vaig recopilar tot el material necessàri per poder ensenyar a tot aquell qui volgués, i durant dues setmanes, cada nit ens reuniem viatgers  de diferents parts del món i compartíem unes hores fent mandales, cada un al seu ritme lliurament…Fou una experiència inholvidable amb persones marevelloses.

No hi ha res més humà que transmetre la teva sabiduría i habilitats a altres persones, disfrutant a cada moment tota l’experiència del procés…suposo que d’aquest sentiment em vé la meva passió per l’educació.

 

taller mandales                              Un Taller d’Artesania a l’Hostal Namaste (Pokhara)

material mandales                                  Material per fer les mandales

IMG_8111_1 mandalaSam
Mandala de Nico                   Mandala de Sam

IMG_8080 IMG_8090
Mandala de Nate                    Mandala de Leila

 

mat.penjarolls  penjarolls
Material per fer els Penjarolls                             Penjarolls Nadalencs

 

ELS ALUMNES “DOLENTS”

La veritat és que, jo mateixa he caigut moltes vegades dins la trampa. Qui no s’ha sentit mai ofès i sense defenses davant una situació de comportament “inadequat” o de provocació per part d’un alumne/a? I es que, és molt fàcil dir en paraules i reflexar damunt paper com teòricament s’hauria d’actuar davant situacions de conductes “inadequades” per part dels alumnes. I poso entre cometes inadequades, perquè, és un mal comportament o una mala gestió de les emocions?

Una vegada havent llegit diversos articles sobre convivència i resolució de conflictes, alguns articles del blog com el de Yoviendoescuelas  y escoltar a persones com Carlos González Pérez, autor del llibre Veintitrés maestros, de corazón , i de la pel·lícula Entre Maestros, i després de tot havent reflexionat, no puc deixar de sentir-me culpable totes aquelles vegades que per falta de temps o bé per falta de recursos no he sabut actuar d’una manera acertada. I es que, els sermons, els càstigs i les amenaces, no ajuden a resoldre els conflictes. Com és evident, dins un sistema on hi ha tot un currículum que espitja i ens forcen a cumplir fil per randa, no hi ha temps per dedicar tot el temps que faci falta a ajudar als alumnes a trobar solucions a través de  la reflexió i el debat desde el respecte i la compasió.

El que sí és cert, és que no hi ha ningú que vulgui sentir-se rebutjat per la seva violència, i si ajudam a empatitzar els alumnes els uns als altres ( el que ha fet servir la violència amb els sentiments del que l’ha rebut, i el que ha rebut amb els de l’altre) estic segura que ells mateixos arribaran a les seves pròpies conclusions i poc a poc buscaran la millor manera de solucionar els problemes sense atacar ni fer mal.

Els infants, estan aprenent, i necessiten aprendre valors que potser no coneixen, i per això els hem d’ajudar a que ells mateixos coneguin les conseqüències dels seus actes, sense actuar de forma autoritària marcant el que segons nosaltres, els adults, conseideram correcte, perquè potser ells tenen unes altres maneres de solucionar el conflicte molt millor que les nostres, i per això els hi hem de deixar la llibertat a que puguin arribar ells mateixos a les seves pròpies conclusions, i no hi ha millor manera que facilitar-lis aquest camí a través de la empatía.

Gràcies al bloc de “Yoviendoescuelas”, he decobert aquesta petita escena de la pel·lícula “Kirikú y la bruja” que és molt tendre, i amb un llenguatge molt fàcil d’entendre ajuda a comprendre i a entendre la violència dels nins i nines d’una altra manera. Pot ser, si els hi posau aquesta pel·lícula als almunes, sigui quina sigui la seva edat, els hi estareu ajudant.